LA CAPUTXETA VERMELLA

Fa molt temps hi havia una noia molt bonica. La seva mare li havia fet una capa vermella i la noia la portava tant sovint que tothom li deia la Caputxeta vermella.

Un dia, la seva mare li va demanar que portés uns pastissos a la seva àvia que vivia a l’altra banda del bosc, recomanant-li que no s’ entretingués pel camí, doncs creuar el bosc era molt perillós, ja que sempre hi havia rondant per allà el llop ferotge.

Caputxeta va recollir el cistell amb pastissos i es va posar en camí. La nena havia de creuar el bosc per a arribar a casa de l’ àvia, però no li feia por per què allà sempre hi trobava molts amics: els ocells, esquirols, …

De sobte, va veure el llop, que era enorme, davant seu.

– On vas, nena? – li va preguntar el llop amb la seva veu ronca.

– A casa de l’àvia – li va dir la Caputxeta.

– No és lluny … – va pensar el llop per a ell mateix, girant-se.

La Caputxeta va posar el seu cistell a l’ herba i es va entretenir agafant flors: – El llop se n’ha anat – va pensar -, no tinc res a témer. L’ àvia es posarà molt contenta quan li porti un bonic ram de flors a més dels pastissos.

Mentrestant, el llop se’n va anar a casa de l’ àvia, va trucar suaument la porta i la velleta li va obrir pensant que era la Caputxeta.